QUE SÓN ELS GEGANTS ?

Des del “Cercle” contemplem el món dels gegants, cap-grossos i altres figures de desfilada, amb una visió bastant més ampla que la forma tradicional en que és vist per molts historiadors europeus.

El coneixement de la riquesa i diversitat de les figures gegants (repetim: som 80 països !!!) ens ha fet plantejar-nos quines finalitats originals els motivaren i el perquè de les seves mides superiors a les normals.

No entrarem ara establir paral·lelismes i relacions entre figures gegants i personatges sobre xanques en alguns països molt distants entre ells, ni pretenem que el que es diu aquí sigui vàlid per a tots els llocs en que trobem aquestes figures, però el fet de conèixer aquesta riquesa i diversitat ens permet “opinar” sobre el tema:

Les figures gegants apareixen com a element religiós i ho fan a la vegada en almenys quatre dels cinc continents en el mateix (ampli) espai de temps.

El concepte “gegant”, en la seva essència més senzilla i primitiva, bé donat per la mesura de la figura, ja que aquesta sobresurt per damunt dels caps dels assistents i amb això en magnifica la representació del “ésser” o “déu” que representa.

La forma en que és portada aquesta figura (sempre per sobre del cap del portador) és un element que ens pot mostrar si aquesta ha evolucionat des dels seus orígens o no.

Així en el cas del continent africà (el més ric i divers) podem trobar gran quantitat de fórmules constructives, completament diferents les unes de les altres, però sempre amb el mateix context i que ja hi eren quant arribaren els primers exploradors europeus, al igual que va succeir en algunes tribus del continent americà.

Cal conèixer les antigues figures gegants africanes per poder entendre el món geganter.

L’altre element definitiu del procés evolutiu dels gegants és el suport que els permet mantenir drets quant no hi ha a sota el portador. Aquest és un element modern que, junt amb els anells interns, ha ajudat a evolucionar els gegants i a donar-els-hi l’alçada, la forma i la imatge actual. Però de la mateixa manera que en molts llocs aquest element encara no s’hi ha incorporat (Àfrica, algunes zones d’Àsia, Brasil, Costa Rica, Mèxic, Uruguai, ....) en d’altres indrets hi apareix (tenim motius per creure que mai abans del segle XV) com es el cas dels països europeus i, al mateix temps, en algunes tribus índies americanes. És a dir que, de nou, el mateix fenomen evolutiu es presenta a la vegada en indrets molt allunyats els uns dels altres.

No pretenem que aquestes afirmacions siguin compartides per tothom.  Entenem que es molt difícil assumir aquesta riquesa i diversitat, especialment quant no es coneix, però aquest és el camí d’investigació que des del “Cercle” hem agafat i en el que us convidem a participar.