Arqueologia gegantera

L’origen de les figures gegants, tal i com les coneixem ara, cal buscar-lo en molt antics cerimonials religiosos en els que apareixen per tal de mostrar, per sobre el cap dels presents i d’a questa manera magnificar-lo, al “ésser” o “déu” que representen amb la seva imatge, al temps que el feien present amb les danses rituals.

Aquesta formulació, genèrica, es vàlida per molts dels llocs en els 90 països que podem trobar encara avui en día els gegants i que apareixen representats en els cinc continents a la vegada, mostrant una riquesa i diversitat impressionant.

A Europa, i altres indrets, varen anar evolucionant des d’aquests orígens, en un context de religions paganes, cap a elements didàctics i festius: didàctics perquè són emprats pels joglars i els teatres ambulants per reforçar les seves representacions, i festius perquè també s’integren en determinades celebracions, en especial les carnavalesques.

Aquesta presència popular va fer que, a l’Edat mitjana fos molt freqüent la seva presència i també l’arrelament entre les classes socials populars.

Amb tot, aquestes figures eren molt diferents de les actuals, així com la manera en que eren portades, doncs anaven des d’un cap posat a dalt d’una vara i el cos embolicat amb una tela, fins a estructures de palla, sense una imatge específica, que després del cerimonial podien acabar cremades.

Aquestes formes de representació tan senzilles encara es troben representades en molts indrets del món, en especial a l’Àfrica i algunes festes dins d’Europa.