Els gegants fins avui

I així ens anem apropant als temps actuals, però el 1780 es produeix al regne d’España (i per tant inclosos els territoris d’ultramar) un fet important: Es prohibeix la desfilada de les figures i la interpretació de danses dins la processó del Corpus perquè “el poble els seguia de manera massa festiva i es distreia de la finalitat principal”.

Dit d’una altra manera, aquells elements que l’església es va fer seus per tal de fomentar la participació del poble en la processó, ara passaven a ser indesitjables i s’els eliminava de la festa. Això va representar la fi per a molts gegants que acabaren arraconats i menjats per les rates, o directament cap a la foguera. Per tant localitats que tenien una forta presència de les figures en la processó, com és el cas de Sevilla, els perderen per sempre més.

En d’altres indrets “passaren” de la prohibició, o els situaren uns metres més endavant de la desfilada, amb la qual cosa es va poder mantenir viva la tradició.

Com hem dit però aquesta prohibició era per tots els territoris del regne, per la qual cosa a Amèrica també es va complir comportant, per exemple, la desaparició dels gegants de la Catedral de Ciutat de Mèxic.

Però salvat aquest incident els gegants continuaren el seu camí, evolucionant, agafant formes de manifestació diverses i enriquint en conjunt la pàgina més important de la cultura popular i tradicional al món.

 

Indonèsia.

 

Hondures.