El Corpus i els gegants

Amb aquesta situació “gegantera” a Europa s’arriba al 1311, quant el papa Clement V instaura la festa del Corpus Cristi com a element per combatre la puixança d’altres idees religioses allunyades de “la fe cristiana tradicional”.

I malgrat que no s’explica com ha de ser la celebració processional, aquesta passa a ser a tot arreu una desfilada d’elements religiosos (molts d’ells sobre carros “triomfals”) i d’altres que s’incorporen d’entre les tradicions “del poble”, adaptant-los però als interessos de la festa.

D’aquesta manera els gegants, la tarasca, els cap-grossos i tota mena de fabulari s’incorporen a la desfilada que amb el temps hi afegeix nous elements provinents especialment de les representacions gremials.

Això, junt amb l’afegit de danses populars, com el ball d’espases, fa que aquesta celebració tingui un gran recolzament entre les classes socials més baixes, ja que hi troben reflectits molts elements de les seves costums i tradicions.

Per tant, com exemple, l’any 1430 ja s’esmenta la presència de gegants a Ninove (Bèlgica), a Bergen-op-Zoom (Holanda) el 1447, a Lisboa (Portugal) el 1450, a Dijon (França) el 1454 i a Leicester (Anglaterra) el 1461. Al regne d’España es documenten el 1500 a Alcalá de Henares, a Girona el 1521, a Sevilla el 1525, a Toledo el 1560, ......

I com a mostra de la seva presència relacionem també que al segle XV son documentats a Kunzelsau (Alemanya), al llarg del segle XVI a Bozen (Itàlia), Zerbst (Polònia) i Sterzin (Suïssa).

 

Gegants del Pi, de Barcelona.

 

Toledo.

Tailàndia.