Evolució gegantera

Nascudes aquestes figures al mateix temps en diferents indrets del món, no connexionats entre ells, era lògic que si evolucionaven ho fessin també de maneres variades, malgrat que sovint coincidents.

I la primera evolució remarcable és l’aparició del “cavallet”; un element que permet mantenir el gegant en tota la seva alçada, inclòs quant no hi ha el seu portador al sota, la qual cosa en facilitava el descans i relleu.

Aquest element va ajudar a modificar el concepte dels gegants, donant-els-hi un aire molt més majestuós i permeten incloure-hi agafadors a l’interior per facilitar-ne la mobilitat i el transport. Amb tot hi ha indicis de que aquest element, clau en el món geganter, no es va incorporar abans del segle XII.

Però malgrat les avantatges evidents que comporta el “cavallet” aquest descobriment no ha estat fet en moltes de los zones geganteres del món, per la qual cosa fora d’Europa n’és molt rara la seva presència.

I el procés evolutiu va continuar amb la incorporació d’una estructura interna, feta inicialment a base d’anelles de vímet o altres materials, que en permetia “donar cos” al gegant i que es fes proporcional en amplada respecte a la seva alçada.

Posteriorment les estructures de roba i pells que cobrien les antigues figures s’anaren substituint per formes més rígides, primer de fusta (especialment mans i caps) i posteriorment en paper “mache”. I ja tenim els gegants tal com els coneixem ara a quasi tota Europa, però molt diferents dels que hi ha a la resta del món.

 

 

Brasil.

 

Angola.

Nigèria.